dimecres, 10 de juny del 2009

Una nació, una selecció?

Bé, primera entrada del blog en valencià.


M'he pres la llibertat de prendre un xicotet parèntesi entre exàmens de selectivitat per donar la meua opinió i intentar obrir els ulls d'alguna gent.

Vivim en l'era dels mitjans de comunicació, i com és natural(tristament natural) cada un posa el seu ènfasi en allò que els interessa o que creguen que atraurà més a un lector o televident. Viure en l'era dels mitjans de comunicació també duu a viure en l'era de la manipulació.

Són molts els crits, sobre tot dels nacionalistes catals i bascos, demanant una selecció de futbol pròpia per poder participar com a Catalunya o Euskadi(últimament juga la selecció d'Euskal-Herria) en un mundial o en una altra competició en àmbit nacional. Sota el crit "una nació, una selecció" va ocult un missatge contra l'Estat Espanyol i llastimosament, altres relacions polítiques que es barregen amb l'esport. Bé, entenc totalment que qualsevol demane lo que és seu, o lo que li agradaria per al seu poble, però en aquest cas, no tenen raó.

Catalunya o Euskal-Herria no tenen selecció de futbol perquè ningú ho prohibisca. Espanya en aquest assumpte no té res a veure. El president del Barcelona, Joan Laporta, ha entrat en l'error de barrejar política i esport, i és el primer que demana una selecció per a Catalunya queixant-se de que no li deixen, que tal i que qual. Catalunya no té selecció perquè Joan Laporta no vol. El requisit principal per a que una nació tinga selecció no és ser un estat, és tindre una lliga pròpia. I això no els interessa dir-ho. Escòcia, Gales o Irlanda del Nord no són països tampoc, però tenen la seua lliga i per això si que poden tindre una selecció. Quan José Ramón de la Morena li va explicar allò, va fer veure que una lliga entre Barcelona, Espanyol i ja després vindrien el Terrassa, el Nàstic... seria una lliga minoritària i prou cutre, i que el Barcelona no tindria eixe suport mediàtic i els patrocinadors i la publicitat de la qual viu del Barcelona, ja no estarien ahi. Al veure's en eixa situació, Laporta va contestar: "Es podria mirar, per a que hi haguera una lliga catalana i el Barcelona jugara en l'espanyola". Ahi ja, parlant de pasta, Laporta va tirar enrere.


Jo no estic dient que no m'agrade, o que estiga en contra de les seleccions aquestes. Sino que la gent no s'enganye de vore com sota el crit de lluita, llibertat per a un poble, etc. es tapa que l'única causa de que Catalunya no tinga selecció i és perquè no té lliga, no perquè Espanya els estiga oprimint.

4 comentaris:

  1. Doncs Jorge, no tenia ni idea, però que fort. Sí, és una pena que gent com Laporta barreje política i esport (o com Camps i Bernie Ecclestone), ja que l'esport deuria unir, no dividir. Quant a això, em sembla un poc tonteria que fem dos seleccions o tres o quatre dins d'un país. Sí, diverses nacions, però al cap i a la fi tots som espanyols. Que hi haja gent que no es senta espanyola, bé, puc entendre-ho (encara que no compartir opinió) i puc entendre que vulguen la seua pròpia selecció.

    Però com tu molt bé has dit, que demanen responsabilitats a qui toca, no a qui a els agrade demanar-les.

    P.D. Molt bon article, no tenia ni idea de la major part de coses que dius respecte a les competències esportives.

    P.D.2. Tens una errdadeta, quan dius "nacionalistes catals", supose que vols dir "nacionalistes catalans" xDDD =D MUAKS

    nacionalistes catals

    ResponElimina
  2. Hola Jorge, Primer comentari que et deixe al blog jaja! Be la veritat es que el tema de les seleccions va molt mes enllà de si un país té o no té lliga, i m'explique. Malgrat que en molts temes, els Estats Units i el Canadà no s'entenen, si que ho fan als esports, i malgrat ser dos països totalment independents, els dos participen junts a lligues com la NBA o la NHL. També ho fan a la Major League Soccer (MLS) que es la lliga americana de futbol (europeu). No obstant Estats Units té la seva pròpia selecció de futbol, de manera independent, a l'igual que té la seva pròpia selecció de bàsquet. Aixi mateix, al 2004 es va aconseguir que la selecció catalana d'hoquei patins participés al campionat del món B (un torneig oficial). Es va aconseguir gràcies a que feia anys la situació de l'hoquei patins espanyol era si mes no curiosa, tots els equips de 1a categoria excepte un són catalans, i quan jugava la selecció espanyola, el seleccionador parlava als seus jugadors en català, ja que tots eren catalans. Després de guanyar aquest torneig, inclús de passejar el títol per la ciutat de Barcelona, un any i mig després un acord entre les federacions de patinatge internacional i espanyola va revocar aquesta oficialitat i el títol li va ser retirat... El principal argument, endevina'l, es el de sempre: La constitució espanyola, llei d l'esport. De fet els estatuts esportius / polítics son tan estranys que un any després la Federacio Catalana es va adherir a la Confederació sudAmericana, i la selecció d'hoquei patins de Catalunya participa a vegades a la Copa Amèrica!!! Inclús, i perquè veges que per aquí està ficada la política fins als nassos, el govern espanyol, va cancel·lar el tradicional partit amistós del nadal el passat desembre entre La selecció catalana i la espanyola per "falta de seguretat". Aquest es el veritat problema que tenen les seleccions autonòmiques: al no ser estados independientes reconocidos por la FIFA, no se puede permitir su participación en competiciones oficiales si no es con el permiso de la Federación Española. El cas que expliques, el Regne Unit es molt diferent. Ja que el Regne unit és tan sols una unió políticoeconòmica, esportivament no existeix una Federació de futbol o de bàsquet o del que sigui, del Regne Unit. Avui per avui, això que diuen de tenir o no una lliga es una cortina de fum, les lleis i els estatuts de la federació espanyola son la veritable causa

    ResponElimina
  3. y sin embargo gira...
    Buenas Jorge! curioso articulo.
    La relaccion entre estados y competiciones es un tanto complicada. Existe el caso de EEUU y Canadá que ha explicado Pere (eso sería lo que intentaria Laporta para con la liga) pero hay muchos otros casos, cuanto menos curiosos. Por ejemplo el caso de la participacione en Eurovisión de Turquía o Israel; o volviendo al futbol, la participacion de los equipos turcos y rusos en la Champions y la Uefa (ahora euroliga)
    Porsupuesto que por los estatutos de la federacion española de futbol no pueden participar selecciones autonomicas en competiciones internacionales, pero eso no quita que esa posibilidad no sea mas que un mensaje político meramente de interes como dice Jorge al referirse despues a la decadencia de una posible liga catalana y del Barça si participara en ella.

    ResponElimina
  4. Hola Jorge, és la primera volta que escric en aquest blog, que espere que continues.

    És un tema interessant aquest. Jo sí estic a favor de les seleccions nacionals d´aquestos territoris. Ho considere just, si les federacions esportives respectives així ho decidixen i el món futbolístic d´aquestos territoris està majoritàriament d´acord.

    A mi, el que em xoca molt és perquè s´ha de tindre lliga pròpia per a tenir selecció? A mi em pareix molt absurde. Sincerament, en els temps que corren de màrketing i reducció de distàncies, jo crec que fins i tot la lliga es queda petita i per a major espectacle futbolístic s´hauria d´arribar a una convergència europea en una lliga dels equips europeus més potents. És una cosa que em consta que s´ha estudiat, però que no conec els detalls concretament.

    Pot xocar un poc, sobretot als nacionalistes esportius espanyols, que ho vorien com una pèrdua de sobirania. I és que, no sols Laporta mescla futbol i política. Cada volta que juga la selecció espanyola crec que ens veiem sotmesos per un ultranacionalisme espanyol (cada volta que ix en Cuatro, ho tinc que llevar de l´oix), que com apareix com a normal i quotidià, no passa res. L´esport és una de les eines més fortes d´espanyolització.

    De totes formes, Espanya en açò sí que pinta i prou. Se´ls eriça la pell quan senten parlar de tot açò. Cada vegada que es plantege, com ja s´ha plantejat en alguna ocasió, aquest cas en els organismes internacionals com la FIFA, la federació espanyola com a part interessada, votarà en contra (ja ho va fer amb Gibraltar, que per cert, té lliga pròpia). L´argument ja el sabeu...Article 2 de la Constitució Espanyola amb la indisoluble unitat de la Nació Espanyola...

    En fins, que visca la selecció valenciana XD(que és un poquet mediocre, i que Camps fa dos anys que nega el seu partit de Nadal...)

    Parlem Jorge, a vore si vens a vore´ns a Altea el divendres!

    ResponElimina