Mai havia trobat un moment de ganes per a reprendre el blog, però ara intentaré contar com la meua vida ha canviat radicalment i lo millor de tot, per a bé.
Després d'un curs extrany, on vaig eixir per primera vegada de Benidorm per mudar-me a Mazarrón(Múrcia) i posteriorment a San Javier a estudiar un mòdul que odiava per suspendre la selectivitat el setembre de 2009, he retornat al cabal directe a una vida que setmana darrere de setmana es pareix més al somni que sempre he tingut en ment.
Allà per maig, vaig prendre la primera decisió important i adulta, posant-li dos collons a deixar el mòdul i posar-me a preparar-me una selectivitat que ja quedava seca i oblidada, i amb només un mes d'estudi, va eixir bé l'aposta i ara estic estudiant la carrera de la meua vida: Comunicació i periodisme audiovisuals.
Un altre dia ja contaré aspectes acadèmics, però el gra on volia arribar ésque estic a Lleida, comarca del Segrià, capital de la província amb el seu propi nom i dins de (ho diré oficialment per evitar polèmiques) la Comunitat Autònoma de Catalunya. La situació que he contat abans, de ser el nou dos vegades en un any, m'ha donat experiència en que un no s'ha de tancar a relacions i procurar ser simpàtic i fer amics. Mon pare m'ha dit de sempre: "Los mejores amigos los harás en la universidad". De moment no falla. Encara és prompte per considerar a aquesta gent com els millors amics de la meua vida, i tampoc implica que haja oblidar a aquelles personetes que tant tire en falta de la meua terra natal.
Com encara no havia parlat de Lleida, el tema de l'eliminació dels 2x1 i les happy hours als pubs per part de la Generalitat de Catalunya, el deixaré per demà o per un altre dia. Estic en desacord, ho avise.
Poc més, era més que res dir "publicament" que estic vivint un somni, que estic gaudint de la llibertat no-paternal però tirant en falta a la meua família, que estic coneixent nova i molt bona gent però sense oblidar a Jesús, Orso, Chito, Lolo, Mandi, etc. i que estic aprenent euskera amb Eneko, i noves cultures amb Germán i el Massové i que estic molt agust amb ells compartint habitació.
Un abraç lleidatà. Ens veiem en 20 dies a Benidorm!
Després d'un curs extrany, on vaig eixir per primera vegada de Benidorm per mudar-me a Mazarrón(Múrcia) i posteriorment a San Javier a estudiar un mòdul que odiava per suspendre la selectivitat el setembre de 2009, he retornat al cabal directe a una vida que setmana darrere de setmana es pareix més al somni que sempre he tingut en ment.
Allà per maig, vaig prendre la primera decisió important i adulta, posant-li dos collons a deixar el mòdul i posar-me a preparar-me una selectivitat que ja quedava seca i oblidada, i amb només un mes d'estudi, va eixir bé l'aposta i ara estic estudiant la carrera de la meua vida: Comunicació i periodisme audiovisuals.
Un altre dia ja contaré aspectes acadèmics, però el gra on volia arribar ésque estic a Lleida, comarca del Segrià, capital de la província amb el seu propi nom i dins de (ho diré oficialment per evitar polèmiques) la Comunitat Autònoma de Catalunya. La situació que he contat abans, de ser el nou dos vegades en un any, m'ha donat experiència en que un no s'ha de tancar a relacions i procurar ser simpàtic i fer amics. Mon pare m'ha dit de sempre: "Los mejores amigos los harás en la universidad". De moment no falla. Encara és prompte per considerar a aquesta gent com els millors amics de la meua vida, i tampoc implica que haja oblidar a aquelles personetes que tant tire en falta de la meua terra natal.
Com encara no havia parlat de Lleida, el tema de l'eliminació dels 2x1 i les happy hours als pubs per part de la Generalitat de Catalunya, el deixaré per demà o per un altre dia. Estic en desacord, ho avise.
Poc més, era més que res dir "publicament" que estic vivint un somni, que estic gaudint de la llibertat no-paternal però tirant en falta a la meua família, que estic coneixent nova i molt bona gent però sense oblidar a Jesús, Orso, Chito, Lolo, Mandi, etc. i que estic aprenent euskera amb Eneko, i noves cultures amb Germán i el Massové i que estic molt agust amb ells compartint habitació.
Un abraç lleidatà. Ens veiem en 20 dies a Benidorm!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada